Buit

Els meus interessos sobre la filosofia del llenguatge tenen com a uns satetèl.lits estacionaris la pregunta pel coneixement, les normes gramaticals com un joc de taula d´infinites combinacions però de significats més difusos del que voldrïem, la literatura, el llenguatge musical i la naturalesa en totes les seves manifestacions possibles. Em preocupa que davant la inmensitat d´aquestes qüestions que ens podem plantejar ens sentim alhora uns individuus ben minúsculs que ens pot dur a la pròpia perplexitat de la nostra identitat. La nostra identitat està subjecte, atzarosament massa sovint, a l´estat d´aquestes qüestions . Es per això que aquestes esdevenen , quan podem, objectes pels que ens preguntem.